Dins de "Programes d'innovació educativa" he trobat una experiència anomenada "La Caseta coeducativa" que ha realitzat l'escola Sant Esteve de Sant Mateu del Bages. És un projecte pioner a Catalunya.
És un aula taller on realitzen activitats els diferents cicles de l'escola (des dels petits al més grans). Les activitats van dirigides a l'aprenentatge de les tasques de la casa: anar a comprar, rentar bates, tovalloles,... , estendre roba, parar/desparar taula, treure la pols, fer el llit,... Es pretén que els alumnes puguin adquirir hàbits d'autonomia personal, s'adonin de la importància del treball domèstic, realitzin un treball cooperatiu i sobretot que aprenguin a valorar el treball fet.
Justificació de l'activitat:
He trobat que aquesta activitat és molt interessant, ja que fomenta la responsabilitat, la participació, la col.laboració i la cooperació en tots els àmbits escolars i familiars. A més implica no només a tot el personal de l'escola sinó també als alumnes i les seves famílies, l'AMPA, i el Consell Escolar, el Departament d'Educació i l'Ajuntament.
La manera de plantejar-la, a més, crec que pot ser molt engrescadora per als alumnes.
Des de ben petits, és molt important que l'escola ajudi als alumnes al seu desenvolupament integral. Aquests projectes que has escollit són un clar exemple de bones pràctiques a l'aula. De totes maneres no hi sé veure l'ús de les TIC.
ResponEliminaHola Maria,
ResponEliminaSuposo que per l'activitat no es fan servir les TIC, però si alhora de fer que aquesta experiència la pugui conèixer tothom i hi hagi altres escoles que puguin realitzar un projecte semblant.
En un primer moment vaig triar "La formiga matemàtica", però crec que és un recurs que és molt més conegut i evidentment és un recull de diferents activitats realitzades amb les noves tecnologies; però la que us he presentat la vaig trobar interessant i diferent, i un projecte molt treballat i engrescador i em va agradar molt.
Hola Conxita,
ResponEliminaPer descompat que és una activitat molt interessant i m'ha agradat molt.
Quants cops hem dit com a mestres "això és feina dels pares??" o "es que no els enseyen res a casa?" o l'etern "es que a sobre, hem de fer de pares"...i encara hi ha escoles que eduquen als nens en les feines de casa???
ResponEliminaRealment, no se si ens estem tirant pedres a la teulada o ténen raó els que diuen que som prepotents i pretenem ensenyar-ho tot, però personalment opino que projectes com aquest no hauríen d'existir.
Les feines de casa, l'autonomia domèstica, l'importància del treball a casa..són valors fonamentals en l'aprenentatge social del nen, però han d'estar a càrrec dels pares i és responsabilitat seva, no derivada a l'escola, on ja manquen hores per impartir tot el bagatge de coneixements, tècniques i eines que se'ns demana.
No vull desmereixer la feina de la Conxita, amb tot això, feina que crec ha estat excel·lent en trobar un ús de les TIC com a mitjà per dónar a conèixer un projecte..però sí vull fer reflexionar sobre a quest tipus de projectes, que ens dehabiliten com a professionals de l'aprenentatge i ens encolomen els deures de pares (amb la responsabilitat conseqüent).
Wow Dani,
ResponEliminaSuposo que són visions diferents. Jo crec que, ens agradi o no, a l'escola hem de fer una mica de pares, ja que els nens passen moltes hores amb nosaltres i a més a l'actualitat, per desgracia, hi ha molts nens que ho necessiten. Amb aquest contacte, crec que guayem tots dos: el nen i el mestre (els alumnes de vegades t'ensenyen moltes coses i et donen molt).
Aquesta activitat crec que no s'ha de centrar només en la feina de casa i l'autonomia domèstica. A partir d'aquí és poden treballar molts altres aspectes: com estalviar aigua, com estalviar electricitat per tal d'evitar que no hi hagi tanta contaminació (tancar llums quan no calen, utilitzar energies alternatives (fer petits aparells amb els més grans: un carregador de mòvil amb fotovoltaica, una cuina solar,...), perquè no s'han de llençar al water els pèls que ens cauen del cap o les ungles que ens tallem, perquè no s'ha de llençar l'oli de cuinar a l'aigüera,... En definitiva: com fent petit gestos ajudem a cuidar el nostre entorn i col.laborem en la conservació dels espais i el medi ambient. Si totes aquestes coses es treballen des de l'escola crec que són molt més efectives, ja que després els mateixos nens "obliguen" als pares a implicar-se i realitzar aquest petits gestos diàriament i amb ells.
No crec que desmereixes la meva feina (ja que he buscat molt i he mirat moltes altres opcions, però a mi aquesta em va agradar perquè és multidisciplinar), com ja he dit abans són diferents maneres de treballar i diferents punts de vista.
Hola Conxita...
ResponEliminadoncs en una cosa et dono tota la raó: són diferents formes de treballar i de veure l'educació..i quina sort que som difrents, si no, sería molt avorrit aquest món! :) jajaja
salutacions
Dani
Hola Conxita.
ResponEliminaés curiós, però és el primer cop que hi ha cert desacord en matèria educativa. Curiosament jo no tinc una opinió massa formada al respecte, però sí és cert que els temps, en aquest sentit, no canvien tant al ritme que tots desitjariem, i implicar, especialment als nois, en tasques d'aquest tipus no deixa de ser educar en la igualtat. M'ha agradat que facin tallers de cuina. M'he fet un fart d'explicar receptes a les classes de química de quart d'ESO i els hi agrada! De tota manera, és cert que cada cop se'ns demanen més feines als mestres, pero, ai... això és una altra història